Històries a cau d'orella
Al principi les llegendes no estaven escrites, eren volàtils com el vent, mal·leables com els núvols, espurnejants com el foc. Eren pura matèria viva. I passaven de boca a orella, de casa a casa, de poble a poble. I, així, sense tocar terra, feien quilòmetres i quilòmetres. El problema eren les orelles. Sí, ho heu sentit bé: les orelles. Us semblarà estrany, però jo ho sé de bona tinta. La culpa de tot la tenen les orelles perquè no els importa el que diguin, que elles escolten el que volen. Hi ha orelles exagerades que ensumen el fum de la guerra a cada paraula i orelles tímides que minimitzen les més grans tragèdies. Hi ha orelles conservadores que mai sentirien res que faci olor de nou i orelles revolucionàries que capgirarien la història. Hi ha orelles rialleres que escolten música en el silenci i orelles tristes que, per si de cas, vesteixen negre. Orelles de tota mena van transformant les llegendes i posant-les de cap i peus. Les històries que ens han arribat són aut...