El jardi més bonic del món

 

Explica la llegenda que fa molts anys, quan Barcelona encara vivia dins les muralles i el barri del Congrés no existia, una parella de camperols va tenir un somni: crearien el jardí més bonic del món. Eren moments difícils, de guerres i malalties. Pensaven que el seu jardí ajudaria a fer del món un lloc millor. Van explicar-li la seva idea al vent que va difondre-la arreu. Moltes plantes volien formar part d'aquest projecte. I van arribar llavors de tots els colors, de totes les mides i de totes les procedències.

 

Els camperols van seleccionar la millor terra. Cada llavor tenia un forat humit i nutritiu especialment preparat per a ella. Els núvols van deixar caure aigua nova i aigua fresca. El sol va escalfar les tiges que anaven treien cap entre les pedres. El temps va regalar cabassos de paciència. I van aparèixer les fulles, les flors i les fruites. I de les fruites, van sortir noves llavors.

 

Tothom parlava del jardí: dels seus colors, de com oloraven les seves flors i dels cants dels ocells que hi havien anat a viure. Tothom preguntava pel secret d'aquell petit miracle i els camperols sempre responien: "per tenir un jardí, has de cuidar de cada llavor". No totes les llavors necessitaven la mateixa terra ni la mateixa aigua ni la mateixa llum. No totes creixen al mateix ritme ni de la mateixa manera.

 

Però un bon matí va arribar un vent fort que portava noves notícies. En altres indrets es volien fer nous jardins. I els camperols van tenir por: què els hi passaria a les seves plantes?, marxarien?, estarien bé?, qui les cuidaria? Podien posar tanques o portes, però van comprendre que el seu jardí formava part d'un projecte més gran. I van sentir que havien fet bé la seva feina, però no l'havien fet sols. Havien treballat amb el sol, amb els núvols, amb el temps i amb la terra.

 

Ara només quedava tenir confiança. Els camperols van deixar les portes obertes i van admirar l'espectacle: el vent bufava alegre aixecant la terra, entre pètals i plomes, i les noves llavors volaven en totes les direccions, entusiasmades, emocionades, imparables. Aquelles llavors portaven a dins el secret d'una NOVA vida, una BONA vida perquè s'havien alimentat d'amor i de respecte. Buscarien nous camins i trobarien noves terres per agafar-se amb força. Portarien arreu els seus colors i juntes pintarien el FUTUR, a la seva manera.